Quan es dissenya un projecte, es concep com una estructura ordenada que soluciona un problema, per exemple un sistema de logístics de portar un producte A, cap a B, i s'estructuren amb els recursos disponibles segons unes premisses tècniques. quan és un sistema tancat, com un fàbrica, el sistema inicialment pot aconseguir una eficiència alta, i depèn de l'entropia, tindrà una degradació en el temps que farà que vagi disminuint la seva eficiència, i només cal fer un bon programa de manteniment. En canvi, en sistema oberts, el sistema està sotmès a una gran quantitat d'interferències. Si apliquem la teoria de l'univers gravitatori, podem definir una Zeet, una zona o una regió en concret, en un període de temps específic, i com explica aquesta teoria, començar a calcular les interferències en totes les escales, des del macro fins al micro i el quàntic. En termes pràctics, un sistema de logístic obert té una quantitat d'interferències depenent de la seva escala i del temps que es classifiquen en diferents ordres: les cícliques i les entròpiques. Partint d'aquesta premissa es calculen una sèrie d'elements força complexos en tots els ordres. No és un efecte papallona, sinó un efecte d'inferència d'ones que es pot portar a equacions matemàtiques a través de la intel·ligència artificial, amb un sorprenent resultat..
Als sistemes podem començar a determinar interferències, es pot determinar el retard d'un lliurament en un procés logístic, en aquest desenvolupament s'estudien les interferències crítiques.
Un greu problema ve de desconèixer els cicles i confondre un cicle d'interferència amb esdeveniment entròpic i aleatori. Més endavant ho demostrarem amb el fenomen metereològic de les Danes de València i apliquem aquest coneixement al fenomen metereològic de les Danes a Barcelona.
Però això no s'acaba aquí, quan comencem a estructura una metodologia, veiem aquests principis són aplicables a quantitat de processos. Si coneixem el nivell entropia, diferenciem les inferències cícliques de les interferències entròpiques, podem dissenyar sistemes molt eficients en diferents ordres.
A l'apartat de cosmosofia s'estudien les interferències interpersonals, després de més de 20 anys de recerca, es poden presentar una metodologia d'aprenentatge en grup que aplica la traçabilitat de passat i la predictibilitat de futur en els processos de desenvolupament de les escoles Waldorf, amb aplicació directa a l'ensenyament. Tot i que encara no tenim una metodologia de mesura com a fenomen d'estudi quantificable, espero que algun dia l'estat de la tècnica permeti aquests mesuraments.
És una teoria que soluciona 4 problemes fonamentals: La paradoxa de la pèrdua d'informació als forats negres de Stephen Hawking, l'homogeneïtat de l'univers observat, La constant d'Expansió, la corba de rotació plana de la galàxia, la manca d'ones gravitacionals del Big Bang.
Article publicat al Zenodo Amb registre
https://zenodo.org/records/14923809
1999 -2008, ya desde 1997 tenia la primera idea de la teoría de las interferencias de Equipos de personas, aunque era una idea muy vaga, ya tenia la idea de que un conjunto de persona aisladas, podía manifestar un mismo proceso fenomenológica, tarde varios años en hacer una aproximación bien estructurada. En su momento se requería un gran despliegue técnico para poder comprobar la teoría y no se llevo a cabo, ahora no es necesaria esta metodología, por que el método ha evolucionado. Pero lo explico como parte de sus inicios mas toscos.
Supongamos que se ha extraviado una persona, y colocamos un grupo de buscadores en una zona, que aleatoriamente nos dice norte o sur, este o este. El patrón resultante ha de ser aleatorio. Ahora supongamos que colocamos 100 zahories con su varitas y nos dan 100 respuestas. El patrón es aleatorio? con que se compara. Como referencia utilice la teoría del caos